Cicle de la terra natal I

Volum 1: Cicle de la terra natal I. Aquest primer volum de l'Obra completa d'Artur Bladé i Desumvila acull els llibres Benissanet. Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre catalá i Gent de la Ribera d'Ebre. Artesans, pagesos, rodaires..., dues de les obres més singulars sobre alló que el mateix autor anomenava la terra natal, és a dir, el poble on va néixer, Benissanet, i la comarca de la qual forma part, la Ribera d'Ebre, una terra -aquest tram d'Ebre catalá- que va trobar en Bladé un magistral descriptor d'ambients, situacions,  personatges i paisatges. Aquest Benissanet -que va obtenir el Premi de Cultura Catalana de París en els Jocs Florals de 1950- és plenament  local, en el sentit que posa de manifest la história -i sobretot la intrahistória- d'un poble, el seu, que ningú no hauria dit abans que en pogués tenir tanta. Aquesta obra, escrita al bell mig del seu exili, és producte indefectible de l'enyor de la terra natal «circumstancialment perduda» -com sempre afegia Bladé-, peró no s'ha d'associar de cap manera a les sovint abstruses, retóriques i excessivament autocentrades monografies locals, sinó que és un cant narratiu, autobiográfic i coral, que eleva a la categoria de mite -amb  un lirisme irónic d'emoció continguda- el sentir col·lectiu d'una petita comunitat rural, personalitzada sovint en arquetips humans d'una increïble autenticitat teatral. La segona obra d'aquest volum, en canvi, té una dimensió de retaule geográfic i humá de diverses comunitats marcades pel riu. A Gent de la Ribera d'Ebre, l'autor evoca, a manera de crónica multilocal, entre la memória histórica i la  própia, la geografia física i humana del país natal. Es un llibre, per tant, que entra de ple en el génere del millor memorialisme literari, aquell que, transcendint l'anécdota local, sublima tot alló viscut en una peÇa creadora de gran estil, en la qual la senzillesa del que és narrat adquireix un to tan próxim que el fa plenament humá i, per tant, universal. Es el retrat fidedigne d'una comunitat que feineja, més a prop o no tant del gran riu, durant el primer terÇ del segle XX, i dintre de la qual Bladé es va sentir plenament integrat.