La dona a la finestra.. El born, 10 de setembre de 1714

Llums. Tot a punt Atenció, iniciem el rodatge. Acció! L'escenari: el barri del Born de Barcelona. Els personatges: actors professionals amb  un bon atrezzo, acostumats a posar-se en la pell de qualsevol altre: un soldat, per exemple, del batalló de Santa Eulália. Una bona história, un bon guió i, molt important, un director amb experiéncia que sigui capaÇ d'explicar la crónica d'una ciutat amb les hores comptades, d'un món en els moments previs a la seva desaparició. La pel·lícula: Barcelona, 10 de setembre de 1714. Des de l'alta finestra de la galeria del casal del carrer Montcada, l'Eulália Sorribes observa la ciutat ensutjada pel fum dels focs de la nit anterior. El setge ja fa dies que dura, és difícil que resisteixi gaire, peró arraulida dins les muralles, la ciutat, atrafegada, convulsa, en un clima d'exasperació i heroisme intenta mantenir el seu ritme quotidiá.  El dolor, la por, la desconfianÇa hi conviuen amb els desitjos i les esperances dels seus habitants. Ningú no sap del cert qué passará demá. La dona a la finestra recrea un capítol fonamental de la nostra história: el setge a Barcelona de 1714. Peró aquest setge, aquesta recreació mítica d'un món a punt d'extingir-se, no és un mer reclam nostálgic d'un passat sense enterrar. Sarajevo, Nova York i tantes altres ciutats han patit també l'impacte d'uns fets dramátics que, possiblement, han suposat la fi d'un món. En una narració tranquil·la,  peró vibrant i compromesa amb el record, VicenÇ Villatoro transmet la  pell més profunda del qué va significar aquell setge, perqué "l'Onze de Setembre va ser per a molts, la fi del món".Llicenciat en Ciéncies de la Informació per la UAB, VicenÇ Villatoro (1957) va ser diputat al  Parlament de Catalunya, director de la Fundació Enciclopédia Catalana, director del diari Avui, cap de Cultura de TV3 i director general de la Corporació Catalana de Rádio i Televisió. Ell mateix es descriu com a escriptor, periodista i polític -per aquest ordre. Com a  escriptor ha publicat una vintena d`obres (Els anys a ciutat, Cartografies, La claror de juliol, L'ofici de mirar, Hotel Europa, Les  illes grogues, Memória del traïdor...) i ha rebut premis en quasi tots els géneres literaris, des del Premi Sant Jordi de 1981 amb la novel·la Evangeli gris fins al Prudenci Bertrana del 2001 per La ciutat del fum.